San Corrado Confalonieri,
eremita e penitente francescano
Corrado Confalonieri (Calendasco provincia de
Piacenza, 1290 - Noto, Sicília, 19 de febrer de 1351)
fou un eremita italià, terciari regular franciscà i
pelegrí. És venerat com a beat per l'Església catòlica,
tot i ésser normalment conegut com a sant Conrad.
Corrado nasqué a Calendasco el 1290, descendent de la
noble casa dels Confalonieri, poderosa a les
terres de Piacenza. En 1315, un dia que Conrad era de
caça a uns boscos propers a Calendasco, amb amics i
parents, en fer foc per espantar les bèsties, provocà un
gran incendi que arrassà conreus i cases.
Els caçadors, espantats, van fugirne i van voler amagar
el fet.
La
població va pensar que el foc havia estat provocat pel
partit güelf per perjudicar les autoritats gibellines i
culparen un pobre pagès. Assabentat Conrad, es presentà
al senyor de Piacenza i se'n declarà culpable, donant
les seves terres per compensar les pèrdues causades.
Aquest fet canvià la vida de Conrad, que començà a aproparse a
la religió: vestia l'hàbit franciscà i feia vida
eremítica en un hospital i eremitori proper al poble,
Gorgolare, sota la guia del frare Arístides. D'acord amb
la seva esposa Giovannina, decideren d'entrar els dos en
religió i es feren terciari franciscà i clarissa. Cap al
1340, deixà tots els seus béns i abandonà Piacenza.
Pelegrinà a diversos llocs, travessà Itàlia cap al sud i,
després de passar per Roma, s'establí a Noto (Sicília)
cap al 1342. Conegué Guglielmo Buccheri,
escuder del rei Frederic II de Sicília, que també va
ferse eremita i és venerat com a beat Guillem de Noto.
Buccheri hostatjà Conrad en una cella propera a l'església,
on visqué dos anys. La seva fama atragué molta gent que
anava a demanarli pregàries i consells espirituals.
Conrad volgué escaparne i es retirà a una zona llunyana per
viure com a asceta. Se li atribuïren miracles com
guariments o proveir de pans miraculosos a la gent que
no en tenia, en èpoques de fam. Va morir a la
cova el 1351, mentre pregava. Fou sebollit a l'església
de San Nicolò de Noto, complint la voluntat del beat.
El seu cos fou portat a la catedral de Noto, on es venera avui
dia en una urna d'argent. Poc després de morir ja era
venerat com a sant i el bisbe de Siracusa, que havia
conegut Conrad i n'havia presenciat miracles, incoà la
causa de beatificació. Afers polítics la interromperen i
no fou conclosa fins al 1515, quan l'eremita fou
beatificat per Lleó X.
Urbà
VIII concedí ofici i missa pròpies als ordes franciscans
el 12 de setembre de 1625. Venerat a Piacenza, en 1625
se'n decretà festa ferial de precepte biennal, el 19 de
febrer, i en 1612 se li dedicà una capella a la catedral,
i una a Calendasco en 1617.
És sant
patró de Calendasco, el seu poble natal, on se'n
conserva la relíquia del dit polze i hi ha una confraria
laica, la Compagnia di san Corrado, erigida en honor seu
des del segle XVI.
